Avui és Nadal

Veig tot el negre al cel,

veig com em mira la lluna

veig com brillen els estels,

i no sóc astronauta de coet

ni una diminuta gota de pluja.

Només sé que avui és Nadal

i la nit té la màgia d'un gran mirall...

És temps d'estels

És temps d'estels

és temps de nits llargues,

de fred serè al carrer

i neu a les muntanyes.

És temps de mirar al cel

i esperar que surti la lluna

entre els núvols d'hiven

jugant a dalt amb el vent.

És temps de silenci,

de volar amb el pensament

entre els astres de l'univers

i les ales lleugeres del somni...

És temps d'aventures,

de caravanes per l'orient,

d'escriure cartes als Reis,

d'esperar la llum del desert

cada albada a casa.

Blanca, serena i clara.

És temps d'estels.

El plaer de la calor

Entra la llum de tarda

pels vidres del balcó;

sembla ara daurada

i aviat serà foscor.

Veurem llums de color

sota un cel ara ja fosc

d'una nit que atrapa el dia

com el fred a la tardor.

Vora la llar de foc

encetarem un llarg poema

per cantar entre la llenya

l'encant de la foscor,

de tanta llum,

de tants colors,

l'alegria d'una guspira,

un esquitx que s'anima,

les espurnes de la resina

i el plaer de la calor...

Descriurem moments amb mots

delimitats amb tinta eterna

per allargassar segons

bells, fugissers i breus.

Parlarem d'antics Nadals,

d'hiverns ja caducats,

de descoberta d'emocions 

i de com la flama balla

o de com s'apaga

al pou negre de la por.