dimecres, de setembre 29, 2010

L'estel de llum més blanca

L'estel

de llum més blanca

al damunt de l'avet més verd,

el cim més alt després de la nevada,

la lluna plena tot caliu al bell mig del cel...

És el paisatge de la nit més musicada,

llarga, freda, hivernal i decorada

reproduïda a les postals

que sobrevolen

la Terra

amb

desitjos de pau,

d'alegria compartida,

de felicitar ja també l'any nou

i de buscar a cada cor

un univers ben

dolç.


divendres, de setembre 24, 2010

Trama de gala

Al teixit del temps
hi ha una trama de gala
que mil llums ens regala.


Llums per bastir
poemes i nadales,
llums amb guspires i esteles
per decorar als carrers
arbres, fanals i façanes.


Llums blaves, grogues i blanques
que embolcallen alegres mirades.
També, però, les que són fredes,
buides, sordes i tristes,
les que el Nadal dilueix,
ignora, oblida o amaga
quan comença l'hivern
a escampar les gelades.


***

dimecres, de setembre 22, 2010

Es cansa la nit

Es cansa la nit
de tenir tan llarga durada;
són moltes les hores
de foscor feixuga, pesada
i la lluna s'amaga
al matí esgotada.

Demana, foscor,
demana al Nadal un regal.
Que s'avanci la llum
cada dia una estona,
que desperti el sol
abans a l'albada.
Que canti el gall
i s'esvaeixi la nit
cada dia més d'hora...