Plàcid Nadal

Plàcid Nadal

entre aromes de cuina

i el foc a la llar,

d'un hivern ple de vida.

0

Descans dels camps,

arbres sense fruita,

avets desarrelats

amb estels al brancam

i un laberint de cintes.

i

Plàcid Nadal

de vacances i fires,

saviesa ancestral,

que ens regala festes

a la mida dels dies.

***

Tres estrofes amb bones intencions

Que els sons de l'hivern
ens musiquin la vida,
amb l'harmonia del fred
i el caliu al sol de migdia.

Que les llargues nits
ens emmirallin els somnis
amb espurnes d'estels
i els desitjos probables.

Que el món giri rodó,
i ens ofereixi camins
per anar-hi enllà amb lleuger equipatge
i l'esguard atent sota qualsevol oratge.

A la foscor

Ens endinsem a la foscor

quan l'hivern s'instaura al món

i és fred enganxat a una esperança

i és gel blanc opac adherit a un camí

i és temps paral·lel competint amb l'infinit.

u

Caiem pels tobogans del laisser fer,

patinem vessant avall fins arribar al barranc;

ens cega aquella blancor que rebota a l'esguard

i el silenci més profund ens fa naúfrags a mar.

j

Sobreestimem la facilitat de les respostes

i la potència per saltar airosos cap el futur

quan ens atrapa la desidia i ens aixafa un floc de neu

contra els esbarzers que conserven, com sempre, les punxes

immòbils malgrat les ventades més dogmàtiques.

g

Hivernarà l'ànima, hivernarà l'esperit.

I les paraules més solemnes bastiran amagatalls

que esdevindran estratègies

fins que esclatin un dia les primaveres.

***

Ens ha envaït ja l'hivern

Ens ha envaït ja l'hivern
ha entrat ben emparat
per la seva temperatura
ensenyoradament idiosincràtica
i freda, la que determina les gelades,
i aquell paisatge blanc a les muntanyes,
la que determina assoleiades breus
i geleres compactades sota nits d'escarafalls.

S'ha esmicolat cansada la tardor
en mil tènues capes daurades un capvespre
després de despullar de pàmpols les vinyes
i de fulles ocres mig mortes salzes i aurons.

Hivernen moltes criatures,
cristalitzen sobre les molses fractals de gel
i sobreviuen, mig enterrades, les plantes al bosc,
les vides més anodines sobre el Planeta
i la música erràtica d'aquests mots.

Ens ha envaït ja l'hivern.

Ja sempre

Que el solstici d'hivern ens faci levitar per les espurnes de la màgia i ja sempre la vida ens regali serenor, capacitat de sorpresa i ganes d'aprendre savieses...


***

Són desitjos

Espelmes de flama encesa,
abundor de llenya seca,
el petit rebost ben bastit
i els estels, lluint tota la nit.

Oxígen per respirar,
temps pel malgastar,
molts Nadals per celebrar
filant l’univers més quotidià.

Són desitjos cuits a un tast
ancestral d’aquí i d’allà,
que ens han de procurar
l’empeny per seguir orbitant
a bord d’un Planeta net i sa.

Jo et regalo el ram de Nadal

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans.

Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:

jo et regalo el ram de Nadal.

h

Amb aromes de rosada i de camp,

de nits estelades i albades de blanc.

Amb colors d'aquarel·la hivernal,

de vida gebradora a fora i caliu a la llar.

k

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans.

***

Feliç any nou

Et rebrem amb campanes,
et rebrem puntual
tot seguint el conegut ritual.

Seràs benvingut la nit de cap d'any
i mentre et duri la vida
tindràs dies i nits per gaudir
de mil i un espectacles i jocs de llum especials.

Amb ritme universal
gira i gira el Planeta,
orbita i dura llur ball un any.

Que aquest compàs de la Terra
ens bressoli amb suavitat,
que ens aporti alegries
i sorpreses vitals,
que ens dugui tres-cents seixanta cinc dies
d'harmonia, i al cervell oportuna lluminositat.

Paraules fumades

Paraules fumades
a recer de la llar,
guspires fugides,
estels dels follets.

Ball de les flames,
escalfor al voltant.
Hivern de bressol
entre la llenya i el foc.

Amb olor de resines
acomiadem la tardor;
ens endinsem amb enyor
al món gèlid dels freds,
de les nits inacabables,
al temps dur de l'hivern.

Al temps dels galets pels carrers,
al temps d'estels i nadales,
al temps d'escriure cartes al Reis,
al temps de multiplicar la gana,
al temps de parlar del temps,
al temps d'omplir el món d'estels.

Vesc

Catifa d'ocres,
cel blanc de l'hivern;
el vent a la pell,
collita de vesc.

Encanteris de bruixes,
creences i fes,
musiquetes i dances
per rebre aquest fred.

Jornades de festa,
tancar l'any vell
i rebre el que neix
cremant calendaris
i el pomet sec de vesc.

És temps de Nadal

És temps de regals,
de fred gèlid als camps,
de llums i avets a ciutat,
de pena i dol entre l'aviram,
de cues al mercat
i de fires ambulants.

És temps de Nadal.

D'alegria entre compres,
de pessebre i flocs blancs,
músiques de temporada
i càntics celestials.

És temps de Nadal.

Hi ha qui passa les festes
congelat als portals,
menjant restes o engrunes,
en crua soletat hivernal.

Hi ha qui no celebra diades,
qui no estrena bufandes
ni felicita les festes
als veïns del costat.

És temps de Nadal.

Per celebrar el Nadal

Cerquem alegries

als amagatalls de la vida,

als racons del record,

als somriures dels altres,

al ritme dels mots.

Cerquem raigs de lluna,

reflexes blaus a la pluja,

i esquitxos fent gatzara

mentre un estel s'hi suma.

Cerquem versos de pau

i dolces paraules

cerquem mandales

amb soniquets de nadales

als plecs de la ment

per celebrar el Nadal

reinventant màgies de fada.

Compartint il·lusions,

dibuixant els desigs,

felicitant-nos les Pasqües

amb cristmes i postals

de nevada amb llum blanca.

***

Màgica nit

Revifar-se amb el fred més punyent
treient fum per la boca
contrastant els graus més extrems.

Deixar que la nit fili la gelada
i que ens regali estels fins a l'alba;
que entri nítida pels vidres transparents
i ens transporti a l'univers del perfum genuí.

Raigs amb encís,
hores per ser feliç
i entendre que el món
és un joc anomenat laberint.
Amb camins sense fi,
d'altres que et tornen al lloc de sortir,
alguns que s'acaben al pou de negror.
I un, només un camí,
que et transporta, com avui,
al cel lluent d'una màgica nit
sense núvols, ni boires, ni malsons ni botxins.

Màgica nit.

L'amic invisible

Tinc un amic invisible
bo, generós i vital.
Disfressat de fantasma
em farà aviat un regal.


Sap de la meva curiositat,
sap que el sospito ben genial,
sap que m'agrada la sorpresa,
sap que rebré amb alegria el regal.


Serà un i-pot amb els més fins auriculars?
Serà un xalet envoltat de bosc pirinenc o jardí tropical?
Serà un iot per solcar els llacs, mars i oceans?
Serà un passatge per viatjar a Mart?


Sap l'amic invisible
sap que rebré amb alegria el regal.

Estrelles XII

Estrelles XI

Amb les tisores i els dits

S'acosta el Nadal,

la festa gran de l'any.




Ve el bosc a dins les cases

-avets, pinyes, molsa i vesc-,

les nits es pinten de colors,

treuen llums i leeds als carrers...




I la gent diu "Bones festes"

i escriu "Bon Nadal"

i "us desitjo un feliç nou any"

als e-mails, targes i postals.

Pengem als vidres flocs de neu,

estels a les parets,

il·lusió a la carta als Reis

i moltes ganes de buscar al cel

un cometa màgic que ens guii

cap a llegendàries escenes,

i a històries inversemblants

de pobles solidaris

i llurs habitants angelicals...



Passem del somni al desig,

com quan convertim la cartolina

en avet acolorit

amb les tisores i els dits.

Estrelles arreu

Estrelles arreu,

compactes, lleugeres,

gegants, elegants,

diminutes, prudents, brillants,

superbes, sublims,

de plàstic, metall,

paper, or blanc,

de ferro, de plata o diamants.

Al colze, a la panxa i al braç,

als llibres, als sostres i al llaç,

al nanomón molecular,

a les més petites escales,

al tornavís i als cops al cap,

als reflexes del mar,

a les esglesies i catedrals,

a les llambordes i tapaderes de clavegueres,

als còmics, a les etiquetes i als cartells.


A la sopa, a les flors,


a les plantes i a les llavors.


Als dibuixos animats


i als parats. Als pentinats.


Als avets i garlandes,


a les llums de Nadal.


Als marges i als camps,


als boscos, al gel i a la sal.

A tots els indrets.

A tots els indrets

de la terra i el cel,

g

de la terra i el cel...

*

**

***

Estrelles X

Estrelles IX

Estrelles VIII

Estrelles VII

Estrelles VI

Estrelles V

Estrelles IV

Estrelles III

Estrelles II

Estrelles I

Mes de dues llunes

Mes de dues llunes,

mes de cau d'estels.

Desembre amb nits d'espurnes

i lluna plena per cap d'any.
p

Campanades i raïm

emparats per un satèl·lit

encandilat i embaladit

pels meus somnis,

pels teus somnis,

pels seus somnis,

pels nostres somnis,

pels vostres somnis

per tots els somnis de la nit.

És Nadal

Hi ha un avet
allà a la plaça.
Té un estel
caigut del cel,
i una gran corona blanca.


És Nadal a la ciutat,
és Nadal a mar i al camp,
és Nadal al cor i a casa.
És Nadal, i a mi m'encanta!

Aquest solstici de desembre

Planeta de llum diürna,

planeta d'estels nocturns,

planeta que gira i gira

i ens duu a l'any quatre estacions.

Inaugurarà l'hivern

aquest solstici de desembre,

que arronsa les hores del dia

i allargassa el temps de nit

per equilibrar-ls'hi la durada.

I així, amb el sol ben allunyat,

el fred adherit a les teulades

i les gebrades vinculades a l'albada

k

sonarà parsimoniós el goig de Nadal.

k

Sense filtre ni sedàs,

h

agafat a la teranyina de la vida,

o

esculpint somriures a les cares,

t

pintant elegància als àpats,

f

desitjant felicitats a cada pas...

t

A cada pas.

Colors de Nadal

Foto: "Colors", aquarel·la de M. Martinez Rodrigo


Rosat de l'albada

verd de l'avet,

groc de la flama,

blau canviant del cel.

Colors de Nadal,

llaços i garlandes,

i els sons de cada mot,

regals per oïdes i mirades

al ball d'aquest món.