I entrarà desembre

Apaivaga el vespre l'últim raig


i es fon entre la bruma fosca,


se l'empassa l'oblid


que arxiva el temps


als àmbits dels buits.





El dia s'acaba,


inaugura la nit


amb hores d'estels


la remor dels somnis,


i la diminuta mort trivial


del mes de novembre.




I entrarà desembre,


farcit de llum i fires d'intempèrie,


de nits immenses,


d'albades amb gebre.

g

I entrarà desembre.

k