El poema més trist

Flor de Nadal a l'entrada,

pomet de vesc al portal,

llaçada amb avet a la sala,

i a la taula, aroma d'àpat especial.

-Entreu-hi, entreu-hi!

No us quedéssiu pas fora,

que si us enganxés la nevada

tindríeu el Nadal més blanc-.

Hi entren ja els convidats,

vénen contents i elegants

mentre al carrer queden éssers

sense casa, ni sala, ni àpat, ni res;

són els fills de la gana,

són els néts de la fam.

Els ha atacat l'infortuni,

els ha triat la buidor;

són aquells que han perdut la mirada

abans de veure cara a cara la sort.

Flor de Nadal a l'entrada,



pomet de vesc al portal,



llaçada amb avet a la sala,



i a la taula, aroma d'àpat especial.