Festes d'hivern

Quan les festes d’hivern

entrin de sobte una matinada

a la vida de la gent

pel portal de l’època estimada.



Quan llisqui suau el temps

per les incipients nevades,

o pels dies alegres dels regals,

amb remors de nadales i grans llaçades.


Quan les escoles romanguin tancades,

la quitxalla cridi pels celoberts,

els llibres siguin éssers inerts

i el gener una promesa pels pares.



Quan la boscúria sigui imatge de postal,

els records antics brollin triats,

els torrons siguin imprescindibles

i els avets desarrelats i mig calbs.



Quan tothom desitgi pau

i segueixin caient bombes

als territoris més allunyats

sobre una població indignada.



Quan els coloms blancs

necessitin branques d’olivera

i siguin símbols d'utopies

o somnis perfilats per les ONG's.



Quan enguany les festes d'hivern

arribin amb demandes de moderació

i lluminària menys brillant,

sortirem a carrer i direm: - Déu n'hi do!



Quan arribin les festes d'hivern,

tindrem el gust del fred a la pell,

el caliu del viure bé

i un sospir de suport pels pobres pobres.





***