Un pomet de vesc

Un pomet de vesc
lligat amb corda fina
li va donar un follet
a la dolça fada de la rima.

I tot el bosc va ser poema
aquell Nadal a casa seva.
La molsa a la pineda,
el galzeran al sotabosc
i el grèvol a la roureda.

Un pomet de vesc
lligat amb corda fina.




PLANTES DE NADAL

Viu l'avet al bosc

Viu l'avet al bosc,
ballen al vent les seves branques,
s'hi passegen els picots,
els pica-soques i totes les mallerengues.

Sota la llum del sol,
sota la neu, la pluja o el gebre,
contemplant la lluna
i lluint verd als llamps de la tempesta.

Viu l'avet al bosc,
és company dels líquens i la molsa,
viu l'avet al bosc,
viu l'avet,
viu.

I l'aigua va caient

Pluja, vent,
clima d'hivern.

No veiem de nit la lluna,
no veiem llum dels estels,
hi ha foscor total al cel
i l'aigua va caient.

Mirem l'avet de casa,
la ponsètia amb llaç de plata,
els torrons a la safata
i l'aigua va caient.

Encenem la llar de foc,
ensumem resina i fum,
atiem la soca amb flama
i l'aigua va caient.

Torrem amb calma el pa
i el sopem amb bones viandes.
La son després ens venç
i l'aigua va caient.


I l'endemà, al primer raig,
tinc el cos gelat,
tinc la por als ulls,
m'aixeca el propi espant.
He somiat que he passat
la nit sencera al ras.
Sense llar de foc ni avet
ni llaç ni pa ni viandes
ni torrons ni safates ni llit ni res
i l'aigua va caient.


Pluja, vent,
clima d'hivern.

Projecte

Penjarem branques de grèvol

amb llaçades blanques de tul

per festejar les matinades roses

que espanten nits, boires i fums.

Geometria de Nadal

Cilindri boscós és el Tió.
Les esferes, boles lluentes,
els cons tots els avets
i els torrons paral·lelepípeds.

Harmonia quotidiana
al pessebre fet a escala
i a la progressió geométrica
dels reflexs lluminosos al mirall:
els fractals.

Harmonia hivernal
a cada partícula d'aigua congelada.
I el dinamisme celestial
dels astres que la santa nit llarga ens regala.

Coses del Nadal

Canelobres amb llàgrimes de cera,
el caliu que resta a la llar quan es fa tard,
i aquell ambient carregat a la sala
que m'ofega amb fum
i no em deixa anar escales amunt...

I m'obliga a dormir a la catifa,
i sols ensumo cendra i olor a cremat
i el meu pèl es desllueix
i devinc un gat pudent i desgraciat,
un gat lleig, pudent i desgraciat.

Quan miro a l'alba el pessebre
i veig uns animals tan elegants
no puc sinó riure alegre
i pensar que ells no són de veritat.

I jo, que sóc un gat lleig, pudent i desgraciat,
sóc un ésser viu. Viu, viu.
Puc anar cap aquí i cap allà
(quan no em deixen a la sala empresonat),
puc miolar i respirar,
puc gronxar-me a les cortines,
destrossar les sabatilles,
i devorar una menja deliciosa
que han preparat a casa
per a un àpat especial,
doncs és avui el dia de Nadal.




*

És la llum de Nadal

És la llum de Nadal
una llum especial
que de dia o de nit
s'encén sempre igual.

Amb un raig de mirada,
amb un desig ancestral
de trobar al cel anclada
la lluminària reial.

Figuretes

Quan l’estiu és un record

o un projecte imaginari,

quan ha caducat la tardor

i l’any s’esgota al calendari.

Quan l’agenda està impecable,

se'ns acumulen els àpats

i les nits arriben sobtades

a l’hora del berenar.

Quan el fred no és novetat

i les precipitacions constants

emblanquinen els prats

i deixen els cims blancs.

Quan l’hivern ha triomfat,

quan el Nadal ens gronxa

les alegries entre festes ancestrals,

som les figuretes d’un pessebre actual.

Som pastors carregats amb viandes,

som angelets cantant movent les ales

i anunciant les novetats,

som els Reis fent regals,

som estels als cels personals,

som la molsa, som el suro,

som les branques dels arbrats,

som els peixos dels llacs,

som els ases vora el pou,

som… figuretes dins del ball,

figuretes d’un pessebre actual.

Els rens a la tundra

Els rens a la tundra
esperen pacients,
degusten els líquens
fins que arriba el moment,
amb el solstici d'hivern,
de carregar el trineu
i transportarlo arreu.

El pare Noel,
seguici, trineu i rens
solquen els aires,
camins, llacs i boscos,
sobrevolen els núvols
buscant balcons,
xemeneies i portes
dels xiquets del món.

Cistelles de mots

Paraules de sucre,
paraules de sal,
paraules de llum,
paraules de pluja,
paraules de sol,
paraules de lluna.

Cistelles de mots
per cuinar el poema,
la veu serà el foc
i el Nadal el seu tema.

Luxe del capvespre

Baixa el termòmetre
i el vent és omnipresent,
les últimes fulles planegen
mentre el cel ens contempla
i ens ofereix un exquisit blau fosc transparent.

És aquell escenari net de l'hivern,
un luxe del capvespre
que fa néixer el desig d'un estel.

Escena

Boles blanques com la neu,
fils de plata les aguanten,
cintes lluents per tot l'arbre
s'enmirallen arreu.

Bombetes intermitents
enfilant-se per les branques
il·luminen per dins la casa
mentre cau la nit i la lluna
espia descarada des del cel.

Algun miratge

Quan l'hivern instaura el fred,
quan les flors es reserven les fragàncies
i no es prodiguen al nostre indret.

Quan les cuines perfumen les escales
amb aromes dels rostits de les safates
i el fum és ben rebut pels gats a les taulades.

Quan al carrer hi ha milers d'avets guarnits
i a les escoles caguen torrons els troncs
mentre nens i nenes cantem velles nadales.


És llavors quan el Nadal ens decora el paisatge,
ens il·lumina l'horitzó i ens regala algun miratge.

Deixeu ja la destral

Amb cada floc de neu
un desig de pau arreu,
amb cada estel del cel,
llum a tots els pobles.

Amb cada garlanda
un minut de sol a l'alba.

Amb cada avet,
un missatge a tots els llenyataires:
- deixeu ja la destral
i planteu milions d'arbres!


*