Esperem que arribi Nadal

Mig any des de Sant Joan
esperem que arribi Nadal,
per penjar estels a un cel de paper,
i les nostres esperances a cartes pels Reis.

Ressucitaran els pobres,
esquiaran els rics,
faran vacances els nens,
mataran pollastres a pagès
i encendran els botiguers
cortines de llums als carrers.

Congelarà la nit els tolls de pluja
i s'hi emmirallarà allà la lluna.

Esperem que arribi Nadal...

Els estels fan un gran mapa

El cel és ple d’enigmes,
la foscor d’interrogants,
ens dóna el Nadal pistes
per anar-los calibrant.

Els estels fan un gran mapa
i el silenci el fons sonor,
la il·lusió feta raig a cada esguard
il·lumina la gelor instaurada al voltant.

I la nit de Nadal,
energia i màgia hivernal,
deixa entrar una diada
de torrons, cava i sobretaula.

Que no ens manqui mai el mapa
ni la dolçor més ponderada
per fruir de la festa esperada.

Que no ens manqui el fons sonor,
que no ens manquin el projectes
per gestar un món millor.

Mirada sideral

Cada nit busca la lluna
amb mirada sideral
si ha acampat entre palmeres
una caravana reial,
la parafernàlia etèria

de presència cíclica incondicional.

I la troba sota un fred hivernal

una vegada cada any
arraulida, poderosa, oriental,
sota un gran estel daurat
i una lluna encuriosida
que busca amb mirada sideral
si ha acampat entre palmeres
una caravana reial,
la parafernàlia etèria

de presència cíclica incondicional.

Un estel fugaç

Fa una nit de fred intens,
ja s'entelen tots els vidres
mentre dibuixo a les finestres
siluetes de camells
i les efígies del tres Reis.

I al cel de cop hi veig
un estel fugaç que talla el vent.