Travessar els vidres amb la mirada

Travessar els vidres amb la mirada,
veure el carrer i tota sa lluminària,
la gent de pressa, molt atrafegada
i el fred instal·lat a cada cantonada.

Esperar a que comenci la nevada,
posar a la llar de foc les soques més seques
rescatant de l’oblit els Nadals d’altre temps
quan el pollastre era un luxe anual
i les àvies sargien els mitjons de la canalla...

Contemplar el blanc dipositat amb calma
sobre l’asfalt i els cotxes i els terrats,
rebre la nit tancant les llums de la cambra
davant d’un espectacle impagable i ancestral.
Dormir a fosques mentre s’apaga el foc,
s’encén la lluna plena i neix l’albada.